Territori i habitants

Fins a principis del S. XI el Penedès era anomenat "terra de ningú" i a partir d'aquí comença la repoblació i colonització del territori. Al terme de Mediona, magnats, pròcers i eclesiàstics començen a comprar, vendre i fer donacions de terres. El 1011 hi ha una  donació d´unes cases, corrals terra i molí al monestir de Sant Cugat, del lloc de la Nohera, al terme de Kastrum Midiona. El 1021 en una convinença d´unes terres al lloc de Riobirlas al terme de Mediona, s´esmenta l’església i el territori de Sant Quintí.

Al S. XI les zones més fèrtils del terme de Mediona es van donar a cases monàstiques i l´alou de Sant Quintí a la de Ripoll. Una característica dels benedictins era l’afany de convertir els seus cenobis en centres de població.

El 1011 a la Noguera hi havia cases i un molí.Un document de 1115 hi diu que a la parròquia de Sant Quintí hi havia diversos masos, terres i vinyes, cultius, horts amb arbres de diversos tipus, molins amb els seus aparells, aqüeductes, rescloses, prats, pastures, terres ermes, etc. un nucli de població estable. El 1177 hi havia Pere de Passada (mas de la Passada) que vivia a Sant Quintí, també hi havia un Guillem de Figueres. El 1248 Sibil.la de Cardona dona mas Verdaguer (ca l´Oliver) i els drets que tenia a Sant Quintí.

Sant Quintí va créixer per l´entorn del priorat i les seves cases formaven una vila closa. El 1308 augmenta la població. A mida que creixia la població també creixen les cases i els portals al carrer per tancar la vila; el del Salt, de Baix, del Regueró, el Sobirà  i de la Boada (actualment el Portal).

El nucli més antic de Sant Quintí estava format per la plaça de l’Església i la plaça Major, el carrer de Baix, el del Regueró, el del Salt, el Subirà o de la Font i el de Barenyes o de l’Hospital.  En aquella època, la plaça Major era la plaça principal de Sant Quintí, aquesta plaça antigament estava porticada i servia per fer-hi el mercat, la fira o els encants. El 1.314 Ramon Amat batlle van fer un contracte d’establiment a Berenguer Mulner perquè hi fes la taula de la carnisseria, i el 1.605 als encants públics, els jurats de St. Quinti van lliurar la taula de carnisseria a Miquel Coll i Pere Pons, i van pactar que el dia de la Fira havien de tallar la carn a tres sous la lliura.

Al capbreu de 1.403 de Francesc de Bàrbara, “àlies”Subirats, havien 32 caps de casa o famílies i 42 cases . El creixement demogràfic es percep amb el  capbreu de 1.572 de Pere Castellar, on hi ha 60 caps de casa i 68 edificacions. Sembla que la demografia s´estanca al S. XVII amb la Guerra dels Segadors i l’epidèmia de pesta. Al capbreu de rendes de Francesc Castellet, de 1.680-87, hi ha 69 caps de casa,  segons la descripció de 1.708 de Josep Aparici s'hi troben 167 cases habitades i el 1.716 les cases habitades disminueixen a 75.

El segle XIX degut a la Revolució Industrial els municipis al costat dels rius es van industrialitzar i es van omplir de fàbriques, a Sant Quintí, el 1.857 les indústries tèxtils van incrementar la població amb 2.307 habitants. Però amb l’arribada de la fil·loxera hi va haver un fort decreixement,  la davallada més important es va patir pels anys 60, on hi havia 1.345 habitants, en part per la crisis del tèxtil i més tard amb el tancament de fàbriques, algunes d’elles amb un segle d’història. Actualment la població és de 2.254 habitants. (01/01/2020)