L'aigua i l´estiueig

A finals del segle XIX i principis del XX, l'entorn natural i les abundants  aigües de Sant Quintí van ser el reclam d´estiuejants de Barcelona. En aquella època, comencen a ser freqüents les festes i les recepcions en les instal·lacions del Jardí, conegut com “Hotel Balneari, El Jardí”, i pels carrers de la vila s'hi trobaven  importants propietaris industrials que segons deien “venien a prendre les aigües”.

El 1927 hi havia unes 40 famílies estiuejant al municipi. Després de la Guerra Civil, l’estiueig va decaure,  i no va començar  a revifar-se fins la dècada dels anys cinquanta.

 El 1954 s'inauguren a les Deus, les fonts i les grutes, i no serà fins els anys seixanta i setanta que Sant Quintí rep el nombre més elevat d’estiuejants de tota la seva història turística, al igual que els seus predecessors, venien a la recerca de sol, aigua i natura. 

Entre els anys vuitanta i noranta l’estiueig decau i a principis del segle XXI, la societat catalana empesa pel nou model cultural d´esport i aventura, comença a retornar al turisme de muntanya. Les Deus i el seu entorn és un lloc ideal per a la pràctica d´esports d´aventura. El 2000, es crea l’empresa “Les Deus Aventura”, coneguda també com “Llagut Natura i Esport". Aquest parc és una escola d´iniciació als esports a la natura,  i aquesta nova afició ha fet revitalitzar l’espai de les Deus.