Cal Metxanxo és una masia situada a la població penedesenca de Sant Quintí de Mediona on recentment, gràcies a la intervenció de l’historiador Xavier Argemí Salat, s’ha recuperat una col·lecció de pergamins inèdits que estaven en risc de desaparèixer per les males condicions en què es trobaven a dins un bagul. Així, els propietaris de la masia, Jaume Gual Tutusaus i Núria Ràfecas Gumà, amb la voluntat que no es perdessin i, per assegurar-ne la conservació, han realitzat el seu ingrés a l’Arxiu Comarcal per a la seva conservació i difusió.
La col·lecció consta de 79 pergamins, que presenten una cronologia variada: 1 del segle XIV, 3 del XV, 64 del XVI i 7 del XVII. La tipologia de documents trobats està composta per 7 testaments, 14 àpoques, 20 compravendes, 31 censals, 2 capítols matrimonials i 1 plet.
En general, l’estat dels documents és bo, a excepció d’alguns que estan molt deteriorats. La grandària d’aquests oscil·la entre els 20 centímetres i els 120 centímetres de longitud. Un element a destacar és que hi ha notes dorsals en alguns pergamins que contenen regestos del contingut. Aquests pertanyen a tres autors diferents d’èpoques posteriors a l’original. Un d’aquests autors va començar a inventariar el fons, perquè algunes d’aquestes notes estan numerades.
Amb una primera anàlisi i lectura realitzada, s’ha pogut extreure que els documents procedeixen de zones properes; entre elles: 30 de Lavit, 9 de Sant Quintí de Mediona, 6 de Sant Pere de Riudebitlles, 17 de Vilafranca, 5 de Terrassola, 1 de Les Cabanyes, 2 de Sant Sadurní de Subirats, 1 del Pla del Penedès, 1 d’Igualada, 1 de Sant Jaume de Ses Oliveres, i 2 de Piera. S’han identificat dues famílies influents, la família Vallès de la zona de Lavit, actualment Torrelavit, i la família Tort, de Sant Quintí de Mediona, els quals destaquen per la quantitat de documents en els quals apareixen. La consulta dels capbreus ens ha aportat dades molt rellevants com el nom, cognoms, professions, termes i la situació dels seus béns, així com les dimensions, els límits, els tipus, l’origen i la toponímia.
Inicialment, la documentació s’haurà de sotmetre a un procés de restauració perquè els pergamins estan enrotllats i alguns estan en mal estat, a causa de les humitats i els rosegadors. Aquest procés consistirà en la neteja per eliminar les restes de brutícia, l’aplanament per mitjà d’una premsa i la col·locació de fundes de polièster Melinex per a una millor manipulació i conservació. En una segona fase es procedirà a la seva digitalització, descripció i difusió.
(Notícia extreta de la Xarxa d’Arxius Comarcals, de la Generalitat de Catalunya. Vegeu la notícia original fent clic a l’enllaç)
