Sant Quintí homenatja la figura de Josep Creixell i Gabarró

Dimarts, 13 de maig de 2014 a les 00:00
Homenatge popular i institucional a una de les persones més rellevants en el panorama musical i festiu del municipi que va culminar amb l'entrega de la Medalla d'Honor de la Vila de Sant Quintí a títol pòstum a Josep Creixell i Gabarró

La plaça de l’Església estava plena a vessar el passat 11 de maig. El Josep Creixell i Gabarró, quintinenc de soca-rel, persona vinculada amb el folklore i la música des de sempre a través de la gralla, mestre de grallers, sotsdirector de la Coral Terpsícore, professor de saxo i clarinet a l'Escola de Música Mossèn Pla,  entusiasta de la Festa Major i de qualsevol acte que es fes a la vila de Sant Quintí. El Josep Creixell ens va deixar el passat 31 d'octubre, i Sant Quintí encara plora la seva pèrdua. Ara els quintinencs diuen: «No em puc imaginar la propera Festa Major sense el Pep». I és que la Festa Major era ell: a la cercavila fent ballar els Capgrossos, a les matines fent ballar els Gegants, a la plaça fent ballar tothom amb les cançons que ell mateix havia composat. Aquest era el Pep, una persona coneguda i estimada per tothom.

Aquest diumenge 11 de maig, doncs, es va fer l’homenatge institucional al Josep Creixell. Va ser un acte molt emotiu, on es van barrejar llàgrimes i cançons, música i festa, folklore i poesia. Tothom qui havia compartit alguna cosa amb el Pep volia participar en aquest acte, ningú no s’ho volia perdre.

Amb el nus a la gola i la llàgrima a punt de caure, ens van sorprendre el Xavier Taboada i el Florenci Aymerich en el primer acte, en què van recitar el poema «Lletra a Dolors» de manera exquisida. El primer bloc va ser tot musical: tots els grups o entitats de caire musical que havien col·laborat amb el Pep van voler donar-li l’últim adéu de la manera com sabien: amb música. Així, van anar passant per l’escenari, enmig d’una plaça plena i emocionada, els diferents grups: primer els professors i els exalumnes de l’Escola de Música Mossèn Pla; després la Coral Terpsícore; acte seguit, els Ministrers del Riudebitlles van acompanyar la diada de música folk; llavors els Companys dels “Àngels” van recitar un poema fet per ells sobre el Pep i la amistat que havien tingut; finalment els alumnes de l’Escola de Música Mossèn Pla van entonar una última cançó.
Aquí es va acabar el primer bloc, molt emotiu, i va començar el segon; el més institucional. Van pujar a l’escenari el consistori local i els exalcaldes per fer el lliurament de la medalla d’honor de la vila de Sant Quintí a la família del Josep. Van recollir-la la seva viuda, la Irene, i els seus fills, el Pep, la Roser i l’Adrià. Enmig del gran i llarg aplaudiment dedicat a tot el que havia fet i havia aportat el Pep a la vila de Sant Quintí i a la música en general, la Irene va ensenyar la medalla a la plaça. Aleshores el fill petit, l’Adrià, va llegir una carta escrita per la seva mare al seu pare, i això va commocionar la plaça.

Al final de l’acte, al tercer i últim bloc, el protagonista va ser el folklore, amb la gresca i la festa. Hi va haver, per fi, rialles i una mica d’alegria; el Pep ho hagués volgut així. Van actuar tots els grups folklòrics de Sant Quintí, però van tenir una rellevància especial els grallers. En primer lloc van actuar els Candelers de Sant Elies i després va tocar el torn al folklore quintinenc: van engegar els grallers (amb 4 cançons), després els gegants i els capgrossos van fer un ball cada colla (amb el suport musical dels grallers). Acte seguit van fer un ball els bastoners, les panderetes i el ball de gitanes. Aleshores va fer un pilar la Colla Jove dels Xiquets de Vilafranca, amb qui el Pep havia col·laborat. Llavors va actuar el drac, el Ferafoc, els diables (van fer un vers en honor seu) i el Ball d’en Serrallonga. Per acabar l’acte, hi va haver una última actuació dels grallers amb tres cançons més. Finalment, però, hi va haver una sorpresa per part dels grallers que no apareixia al programa: van explicar que el Pep estava treballant en una cançó especial a tres veus i que malauradament no va poder veure-la acabada en vida. Els grallers van estar dos mesos treballant-hi per poder tocar-la, i acabar la feina que ell no va poder. L’actuació va ser un èxit i hi va haver una forta ovació a la plaça. En acabat, el Pep Creixell fill va agafar el micròfon i va donar les gràcies a tots els assistents.

Va ser un acte bonic, emotiu i festiu, un acte a l’alçada de la vida del Pep. Dels més grans que ha tingut mai aquesta vila.


Crònica d'Om Hil

Darrera actualització: 04.09.2020 | 12:05

Imatges

La corporació actual acompanyada d'anteriors alcaldes va atorgar a la família la Medalla d'Honor de la Vila de Sant Quintí de Mediona